Serra de Llaberia
Caracteritzada pel seu relleu accidentat, amb barrancs encaixats i cingleres de vertigen, i per un paisatge mediterrani feréstec, la serra de Llaberia constitueix un conjunt orogràfic complex, poc freqüentat i remot. Aquesta tranquil·litat fa que la serra sigui una important zona de cria d’aus rupícoles de gran interès. A més a més, les seves balmes, […]
Parc Natural dels Ports: la Franqueta
Des d’Horta de Sant Joan, un camí asfaltat (regulat en èpoques de màxima afluència) ens endinsa al Parc Natural dels Ports, amb la silueta inconfusible de les Roques de Benet. En aquestes cingleres gaudirem del vol dels ocells rapinyaires, i arran de terra dels ocells d’ambients agrícoles. Un cop a l’àrea de lleure de la […]
Parc Natural dels Ports: Caro
Amb els seus 1.441 m d’alçària el Caro és el cim més elevat de les Terres de l’Ebre i el punt culminant del gran massís dels Ports. La seva ascensió, tant a peu com en cotxe, passa per hàbitats agrícoles, forestals i rupícoles que permeten observar una gran diversitat d’ocells. Des del cim s’albira el delta […]
Reserva Natural de Sebes
El riu Ebre deixa al seu pas tresors únics. Un dels menys coneguts, potser eclipsat pel delta de l’Ebre, és la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix. Aquest oasi natural acull una gran diversitat d’hàbitats (aiguamolls, canyissars, boscos de ribera, illes fluvials…) i uns equipaments idonis per a l’observació d’ocells, […]
Serres de Cardó – el Boix
Les serres de Cardó i del Boix presenten relleus espectaculars amb penya-segats, agulles i cingleres, i una bona cobertura forestal amb relíquies com el teix. Aquesta zona és d’especial atracció per a rapinyaires en plena migració, que comparteixen espai aeri amb diverses espècies d’àligues i amb espècies de caràcter mediterrani.
Secans del Montsià
Aquests secans són, en realitat, un paisatge en mosaic de conreus d’ametllers i oliveres (algunes mil·lenàries) que constitueixen les restes d’una antiga plana estèpica. S’hi observen ocells propis dels secans combinats amb aus rapinyaires fruit de l’abundància de preses com el conill.
Arpella cendrosa
Estival i associada a camps de cereals, té un color grisenc i una forma molt esvelta.
Voltor comú
Enorme, cria en colònies i és fàcil de veure sobrevolant serres i cingleres.
Gavina corsa
Endèmica del Mediterrani, amb una població creixent en les darreres dècades.
Flamenc
D’un bonic color rosat i moviments elegants. Una espècie clàssica de les zones humides.
