Aquest estany es va dessecar l’any 1951 i es va recuperar a inicis del segle xxi, en què va esdevenir la llacuna interior més gran de Catalunya (amb 126 hectàrees). Està enclavada al bell mig de la plana cerealista de Lleida, fet que ens permet observar espècies d’ambients aquàtics i estèpics. Amb el projecte de recuperació es van recrear al llarg de tot l’estany illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen els ocells i altres espècies animals.