A l’oest de Balaguer, capital de la Noguera, s’aixeca una alineació de petits turons (serra Llarga) que actua de frontera entre la depressió Central i el Prepirineu i que destaca per la presència d’un substrat guixenc. Un paisatge en mosaic de brolles, timonedes i prats secs que es combinen amb els conreus de secà, quasi omnipresents al sector sud de l’espai. Aquest entorn és un bon hàbitat per als ocells esteparis, amb algunes espècies de notable interès que mantenen aquí les poblacions més importants de tot Catalunya.