ESPÈCIES

L’eix Ebre-Secans-Pirineus és la destinació d’Europa on observar més diversitat d’ocells amb menys distància. En un mateix viatge podreu veure fins a 250 espècies, una xifra rècord al continent.

Festeig de gangues - Reserva Natural de Mas de Melons © Lluís Culleré
Capó Reial - Parc Natural del Delta Ebre
Picot Garcer petit - Parc Natural Els Ports
Trencalòs © J. Palau / Arxiu RNC Boumort
Polla blava - Parc Natural del Delta Ebre
Festeig de gangues - Reserva Natural de Mas de Melons © Lluís Culleré
Capó Reial - Parc Natural del Delta Ebre
Picot Garcer petit - Parc Natural Els Ports
Trencalòs © J. Palau / Arxiu RNC Boumort
Polla blava - Parc Natural del Delta Ebre
Festeig de gangues - Reserva Natural de Mas de Melons © Lluís Culleré
Capó Reial - Parc Natural del Delta Ebre
Picot Garcer petit - Parc Natural Els Ports
Trencalòs © J. Palau / Arxiu RNC Boumort
Polla blava - Parc Natural del Delta Ebre

A grans trets, hi trobem ocells de quatre tipus d’ambients:

Els ocells propis d’ecosistemes aquàtics els observarem al delta de l’Ebre, una de les zones humides més importants d’Europa, però també en altres aiguamolls interiors (com l’estany d’Ivars i Vila-sana) i en ambients fluvials i de ribera que ressegueixen el riu Ebre i els seus tres principals afluents: el riu Noguera Ribagorçana, el riu Noguera Pallaresa i el riu Segre. Aquí la diversitat d’ocells aquàtics és notable.

Resseguint el litoral de les Terres de l’Ebre, emergeixen diverses serres mediterrànies entre les quals destaca un massís imponent i gegantí: els Ports. Els boscos esclerofil·les d’aquestes serres i les seves cingleres conviuen amb conreus tradicionals (vinya, oli, etc.) i configuren un mosaic paisatgístic que afavoreix ocells mediterranis.

Els ocells d’ambients esteparis són, possiblement, els més singulars i, al mateix temps, els més fràgils. A l’interior del territori de Lleida, la gran depressió Central lligada a la conca del riu Ebre acull les darreres zones estèpiques del país i extenses zones agrícoles. En aquests ambients de secà hi ha espècies d’ocells que pràcticament només són presents a la península Ibèrica.

Al nord de la destinació s’aixequen les muntanyes del Pirineu i el Prepirineu, amb cims que arriben als 3.000 metres com ara la Pica d’Estats (3.143 m), el sostre de Catalunya. En aquests ambients més freds i inhòspits, que també acullen extenses masses forestals de pins i avets, hi viuen els ocells d’alta muntanya, amb espècies molt singulars i algunes de grans dimensions.

CONEIX LES 10 ESPÈCIES DESTACADES

Gaig blau

Coracias garrulus

Merla Roquera

Monticola saxatilis

Flamenc

Phoenicopterus Roseus

Picot negre

Dryocopus martius

Gavina corsa

Ichthyaetus audouinii

Sisó

Tetrax tetrax

Ganga

Pterocles alchata

Trencalòs

Gypaetus barbatus

Mallerenga de bigotis

Panurus biarmicus

Voltor comú

Gyps fulvus

LOCALITZADOR

Mapa
Llistat
Categories Sectors
Selecciona un sector
Categories Sectors

Riu Segre al seu pas per la Seu d’Urgell i Alàs

Parc Natural del Cadí-Moixeró: prat de Cadí

Roca de Canalda al Port del Comte

Vall de Boí

Pla de Beret – Montgarri

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: mata de València

Parc Natural de l’Alt Pirineu: bosc de Virós

La Terreta i la serra de Sant Gervàs

Boumort-Collegats

Serra Llarga – secans de la Noguera

Els Plans de Sió

Secans de Belianes-Preixana

Estany d’Ivars i Vila-sana

Mas de Melons-Alfés

Secans del Segrià i Utxesa

Mosaic mediterrani de la Terra Alta

Serra de Llaberia

Parc Natural dels Ports: la Franqueta

Parc Natural dels Ports: Caro

Reserva Natural de Sebes

Serres de Cardó – el Boix

Secans del Montsià

Parc Natural del Delta de l’Ebre: La Tancada i badia dels Alfacs

Parc Natural del Delta de l’Ebre: L’Encanyissada, Migjorn i l’Alfacada

Parc Natural del Delta de l’Ebre: Bassa de les Olles i badia del Fangar

ESPAIS

D'INTERÈS

ORNITOLÒGIC